Entradas

Víctor Gallego, alumno de la Euncet, entrevista a Néstor Braidot para su TFG sobre neuromarketing y su influencia en el proceso de compra

Desde la Euncet Business School se apuesta por ofrecer una formación innovadora y de calidad. En este afán por la excelencia académica se potencia la autonomía del alumnado. Víctor Gallego, estudiante del Grado en Marketing y Comunicación Digital, es claro ejemplo de ello. Para su Trabajo de Fin de Grado (TFG), titulado “Influencia del neuromarketing en el proceso de compra del consumidor. Caso: Nespresso España” Gallego ha sido capaz de contar con el experto en neurociencia Néstor Braidot,pionero en aplicar los avances de las neurociencias al desarrollo e inteligencia en organizaciones y personas: neuroliderazgo, neuromanagement, neuromarketing, neuroaprendizaje, autoliderazgo emocional y entrenamiento cerebral. Braidot es también investigador, escritor, académico y conferenciante internacional. 

Como voz experta en la materia, Braidot afirma que el objetivo final del neuromarketing no es vender, sino hacer que te compren. Factores como la honestidad, generosidad, emocionalidad y transparencia son claves para conseguir la compra final. 

Si bien es cierto que el concepto de neuromarketing ha cambiado en los últimos tiempos, tal y como afirma el propio Braidot, es importante ser conscientes de que el neuromarketing es una herramienta, y como cualquier otra, puede ser utilizada con buenas o malas intenciones. Su correcta aplicación dependerá de la ética de la persona. Y es que, para que la aplicación del neuromarketing no caiga en un mecanismo de manipulación, exige ética y moral a la hora de utilizar sus herramientas. 

Braidot también habla sobre la empatía emocional, una característica asociada al cerebro femenino que lo dota de mayor capacidad de intuición y empatía emocional, consiguiendo efectividades mucho mejores. 

Sobre el real case de Nespresso, Gallego plantea la estrategia de la marca como ejemplo del uso de las herramientas del neuromarketing para influir en la decisión de compra. Pese a que Braidot confiesa haber sido consumidor de la famosa marca de cápsulas y máquinas de café, afirma que dejó de ser cliente porque lo que ofrecía la Nespresso no sostenía el diferencial de precios respecto a sus competidores. Gallego también quiso saber la opinión de Braidot sobre el supuesto escándalo que sufrió la marca que le acusaba de utilizar a menores para recoger café, y del que George Clooney, imagen actual de la marca, se hizo eco en Twitter avergonzándose sobre las informaciones publicadas

Al desconocerse la veracidad de la información, Braidot considera que puede haber sido producto de algún competidor. Existen herramientas y habilidades con gran poder y capacidad de influencia sobre el comportamiento de las personas. El problema no está en el invento ni en el conocimiento, sino en su uso.

Compliance: un repte de futur

Compliance

 

En els darrers anys, el terme compliance ha tingut certa notorietat i, des de la darrera modificació del Codi Penal, encara més. No entraré a anomenar les lleis que han fet que aquest terme estigui en boca de molts. Tampoc aniré a buscar els antecedents del compliance, els quals  ens portarien a com la cultura anglosaxona aplica regulacions, normes i la forma de fer-les respectar. Es tracta de saber de què parlem, com funciona i quins reptes ens planteja el que en diem cultura de compliance.

En els sectors més regulats, com és el financer, estem acostumats a establir procediments i a dissenyar processos d’acord amb la normativa que estableixen els diferents reguladors. Però la globalització aquí es deixa sentir i és del tot cert que avui Europa escriu les normes inspirada en la cultura de l’ètica i del compliance anglosaxó i ens demana que les apliquem a la nostra societat que és d’una marcada cultura llatina.

Compliance és un terme que el Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, en un document anomenat “Compliance and the compliance function in Banks” i publicat l’any 2005, definia com:

El risc de “compliance” és el risc que una organització pugui patir sancions, multes, pèrdues financeres o pèrdua de la seva reputació com resultat de l’incompliment de les lleis, regulacions, normes d’autoregulació o codis de conducta que s’apliquen en la seva activitat.

Aquesta definició és vàlida encara a dia d’avui, i les entitats financeres tenim aquests riscs que hem d’intentar mitigar a base de controls, de revisions dels processos, de monitorització de les operacions i d’establir diferents línies de defensa en les nostres organitzacions.

El compliance és una funció transversal en les organitzacions que afecta a totes les unitats de negoci i a tots els departaments o àrees, pel que es recomana establir sistemes de gestió de  compliance per cobrir-les totes. Una de les àrees que formaria part d’aquest sistema de gestió de compliance és la del Compliance Penal i és la que ve derivada de la darrera reforma del codi penal que afecta a totes les societats de capital.

Ja des de l’any 2010 una llei ens deia que les persones jurídiques o societats podien tenir responsabilitat penal, a banda de la que ja tenien els seus administradors o representants. Més tard, a l’any 2015, una altra llei ens deia quins eren els delictes que eren susceptibles de comportar una responsabilitat penal en les empreses (article 31 bis CP). I arran de la circular 1/2016 de la Fiscalia General de l’Estat, se’ns diu que podria existir certa exempció d’aquesta responsabilitat penal si es donen unes determinades circumstàncies. És aquí on ressorgeix el terme compliance, perquè és la mateixa norma la que en parla i ho fa, no només en un àmbit regulat, sinó per a tothom.

Toca, doncs, fer deures i establir un model de prevenció de riscs penals que sigui capaç de prevenir el fet d’incórrer en cap dels delictes que tenen una responsabilitat penal segons el regulador. Això es farà bàsicament:

  1. essent capaç d’adaptar els procediments de l’entitat per tal d’evitar-los,
  2. establint els controls necessaris per detectar-los quan hi fossin,
  3. definint plans de remei o millora per poder-los corregir,
  4. establint un canal de denúncia o canal ètic a disposició de l’organització per tal que qualsevol persona pugui informar de qualsevol incidència, mala praxis o allò que consideri que pot posar a la companyia en risc i que pot derivar en una responsabilitat de tipus penal,
  5. tenint un règim sancionador per aquelles conductes o actuacions que posin a la companyia en un dels riscs estipulats en la llei 1/2015,
  6. designant un responsable, persona o òrgan, que faci que el model s’apliqui, funcioni i s’actualitzi.

S’ha de remarcar que tot això aplica a qualsevol societat de capital, d’aquí que estigui a punt de sortir publicada una Norma Técnica 19601 (UNE), certificació que poden aconseguir les empreses en termes de Compliance penal.

Per tot això, podríem tendir a pensar que el compliance és un Compliance penal, però no. En realitat, el compliance cobreix moltes altres àrees, com la de Protecció de dades i privacitat (LOPD), la de Protecció a l’inversor (MiFID), la del tractament fiscal dels rendiments (TAX), la del govern corporatiu, l’anticorrupció, la prevenció de blanqueig de capital i finançament del terrorisme (AML), la prevenció del frau, el codi ètic de les entitats (RIC, Conflictes d’ interès..) i/o el Compliance operacional (EMIR, Abús de mercat, etc.).

És per això que el compliance és un repte de futur que esdevindrà una figura necessària en totes les empreses i que podran cobrir professionals amb requeriments tècnics molts alts, amb una gran experiència en la gestió de persones i amb unes aptituds molt concretes que seran imprescindibles per dur a terme aquesta professió.

Benvingut Compliance Officer!!!

 

Elisabet Escayola
Head of Compliance a Bank Degroof Petercam Spain
Alumni de l’Executive Master in Business Administration (MBA)

 

Aquest article d’opinió forma part del número 3 de la Revista Euncet Alumni, que es va publicar el maig de 2017. Pots consultar aquest i altres números de la Revista aquí.

Si vols col·laborar a la Revista, ja sigui amb contingut o publicitat, pots contactar amb nosaltres al correu electrònic alumni@euncet.es.

L’estudiant Cristina Minguell participa al programa televisiu ‘Joc de Cartes’

Cristina Minguell, estudiant del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital i propietària del restaurant Hawaian Polynesia, va participar en el programa de TV3 “Joc de Cartes, on cada setmana quatre restaurants de la mateixa zona i amb el mateix tipus de cuina competeixen per determinar quin restaurant és el millor dels quatre. Els jutges són els mateixos propietaris de cada restaurant juntament amb el cuiner i presentador del programa Marc Ribas, qui té el vot decisiu en cas d’empat. Durant el concurs no només es té en compte la proposta gastronòmica, sinó que també es valoren l’espai, el servei, la cuina i el preu del restaurant.

Minguell va formar part del programa que es va fer al Vallès Occidental per trobar el millor restaurant de cuina de fusió de la zona. Va competir amb els restaurants: Limón Limón Club, La Magnòlia i Al tanto que va de canto, aquest últim l’únic que no està ubicat a Terrassa. La proposta de Hawaian Polynesia és una fusió de cuina japonesa i hawaiana, tot regat amb maridatge de còctels.

Imatge del programa «Joc de Cartes»

Als seus 22 anys la Cristina fa pocs mesos que es va animar a obrir el seu propi restaurant i cocteleria, situat al carrer Pare Llaurador de Terrassa. Tot i que se li fa complicat compaginar els estudis amb el restaurant, té moltes ganes de tirar endavant aquest projectes empresarial, que ha engegat juntament amb el seu soci i parella. Descriu la seva proposta com “trencadora” i el seu restaurant com “un local exòtic, que té la combinació de dues cultures que són la japonesa i la hawaiana”, on se serveix el menjar amb còctels, una opció que pocs locals tenen.

La Cristina i el seu restaurant no van poder guanyar però van quedar en una meritòria segona plaça que li promet una llarga trajectòria en el món de la restauració. Les seves millors puntuacions les va treure en les categories de Servei i Preu. El guanyador, el qual es va emportar els 5.000 euros de premi per invertir en el negoci, va ser el restaurant Al tanto que va de canto, que ofereix una cuina de fusió europea.

Pots veure el programa sencer a la pàgina oficial de «Joc de Cartes».

Èxit en la presentació del llibre “Mètode Lombarte per parlar en públic”

L’Alumni Carles Lombarte, formador en oratòria, debat i comunicació no verbal, va presentar ahir, 1 de març, el seu llibre Mètode Lombarte per parlar en públic a l’Euncet.

L’acte, organitzat per Euncet Alumni, va estar presentat per Lluís Mercadé, membre de la Junta de l’associació d’antics estudiants i qui va destacar la llarga experiència de Lombarte en l’àmbit de l’oratòria i dels discursos.

Tot seguit, va prendre la paraula Xavier Falgar, expert en comunicació oral i habilitats directives, que va explicar el paper rellevant que té la comunicació en tots els àmbits de la vida. Amb la introducció feta, Carles Lombarte va donar les pautes per ser un bon comunicador a través d’un discurs ben estructurat que permeti que el missatge arribi a l’auditori. Va donar especial rellevància, a través d’exemples, a la comunicació no verbal com a element clau a tenir en compte per a realitzar una bona presentació en públic.

Abans de finalitzar la presentació, es va obrir un torn de preguntes i Lombarte va firmar exemplars del seu llibre als assistents.

Mètode Lombarte

Presentació del llibre «Mètode Lomabarte per parlar en públic» a l’Escola

L’Alumni Carles Lombarte presenta el seu llibre “Mètode Lombarte per parlar en públic”

Carles LombarteNo et perdis la presentació del llibre “Mètode Lombarte per parlar en públic”, de l’Alumni Carles Lombarte. L’objectiu del llibre és donar a conèixer les claus per ser un bon comunicador mitjançant consells pràctics, secrets i tècniques per millorar la comunicació i fer bones presentacions en públic. D’aquesta manera, perdràs la por a parlar en públic i podràs arribar millor al teu auditori.

Carles Lombarte és formador en oratòria, debat i comunicació no verbal en empreses i universitats. A l’Euncet Business School es va diplomar en Ciències Econòmiques i Empresarials i, més endavant, va cursar el Postgrau en Habilitats Directives.

La presentació es realitzarà el dimecres 1 de març a les 19.30 h a l’Euncet Business School. L’assistència és gratuïta, però les places són limitades. Inscriu-te!

T’hi esperem!

L’estudiant Pol Serrate fabrica un dron per l’anàlisi d’aigua de l’Índia

Fa uns mesos el Pol Serrate, estudiant de segon del Grau en Màrqueting i Comunicació Digital, va rebre una trucada inesperada. Una empresa volia utilitzar el dron que havia fabricat ell mateix a casa per adaptar-lo pel projecte que tenien en mans: agafar aigua de l’Índia per posteriorment analitzar-la.

Així va ser com va començar la seva aventura professional en el món dels drons. Durant quatre mesos va treballar amb un equip de 16 experts per incorporar unes xeringues al seu dron s500. Una vegada feta l’adaptació va viatjar fins a l’Índia amb l’equip de treball per tal de completar el projecte del qual formava part.

Tot i aquesta magnífica experiència, el Pol té clar que el seu futur passa pel màrqueting i que els drons són “una afició”. De fet, actualment està treballant en un empresa de fabricació de leds portant el màrqueting digital, però el temps lliure que té el dedica a anar “comprant peces” a Internet  i a la botiga FD Drones, en la qual l’han ajudat molt. Comprar un dron és “molt car” i, per tant, l’única manera és fabricar-lo. Però el Pol adverteix que s’ha de saber comprar les peces perquè poques botigues en venen i quan es compra per Internet sovint es fa “sense garantia”. S’ha de “saber buscar i saber què comprar”, ja que és habitual que els venedors no sàpiguen “què venen ni com s’instal·len les peces”.

La seva formació prèvia és de programació i té una experiència professional en el món de la foto aèria. Així, doncs, el seu èxit es basa en “l’autoaprenentatge” en un sector que “canvia molt” i que es regeix per una legislació “molt dura”. Si es vol utilitzar un dron de forma recreativa no cal assegurar-lo ni ser titular de cap llicència ni certificació, tot i que s’ha de complir entre altres requisits que no pesi més de 2 quilos i no fer-lo volar sobre aglomeracions de gent, en zones urbanes o de nit. En canvi, per poder dirigir aquesta tipologia de naus a nivell professional es necessita tenir una llicència, una assegurança i matricular el dron. Per això, el Pol només es traurà el certificat si troba una feina que li compensi treure-se’l i deixar de banda el màrqueting. Actualment, està pendent d’aprovar-se una nova llei que ha de ser més permissiva amb els usos de drons, però mentrestant el Pol segueix fabricant-los per oci.

La atención al cliente en un nuevo entorno digital

El consumidor omnicanal ha obligado a las empresas a adaptarse a este nuevo entorno. Este nuevo perfil de usuario utiliza las nuevas tecnologías para comunicarse con las marcas y tomar decisiones de compra. El reto para las compañías es no sólo disponer de presencia activa y dinámica en el canal online, sino de ser capaces de responder de manera efectiva a las exigencias del consumidor digital, que rechaza los límites de horarios y busca respuestas a tiempo real, hecho que implica mayor esfuerzo por parte de las organizaciones.

El consumidor digital apuesta cada vez más por los canales online para resolver dudas y consultas con las marcas, principalmente por su disponibilidad e inmediatez. Según el estudio El consumidor social publicado por Altitude, un 21,05 % de usuarios sigue a una marca cuando necesita solucionar una incidencia y un 26,32 % conecta para acceder a su servicio de atención al cliente, pero la adaptación de las empresas a este nuevo entorno está lejos de ser óptima.

Teniendo en cuenta la experiencia del consumidor digital y su nivel de satisfacción en los procesos de atención al cliente, los canales mejor valorados son el correo electrónico, las redes sociales y el servicio de chat. Aún así son pocas las empresas que emplean este último servicio y sólo un 12,99 % de las marcas utiliza las redes sociales (principalmente Twitter y Facebook) como un canal efectivo de atención al cliente. En este aspecto, las empresas del sector de las Telecomunicaciones, la Banca y los Seguros son las que cuentan con mayor disponibilidad en sus perfiles sociales, siendo capaces de resolver consultas e incidencias a tiempo real. Por el contrario, los sectores de Consumo y Turismo consideran menos estratégico este aspecto.

A día de hoy es posible afirmar que, en términos generales, la transformación de la atención al cliente en el entorno digital se encuentra en un estado de madurez muy básico, en el que los distintos modelos corporativos no están integrados. Un 45,45 % de las empresas utilizan los medios sociales para conversar e interactuar con los clientes, pero estas acciones están habitualmente lideradas por los departamentos de marketing, que priorizan la divulgación de contenidos comerciales y promocionales a la atención al cliente, hecho que obstaculiza el desarrollo de este canal como servicio al consumidor. En este modelo las empresas ofrecen atención limitada y enfocada a derivar a los usuarios a los canales de atención tradicionales, principalmente a contestadores automáticos o servicios de call center, que son gestionados por los departamentos de Customer Service.

El gran reto de las empresas es establecer estrategias efectivas para satisfacer las necesidades del consumidor digital. Las compañías deben multiplicar sus esfuerzos para ofrecer un servicio exigente, cercano, personalizado y de calidad a través de internet, ya que de ello dependen la imagen y la reputación de la marca, que están estrechamente ligadas a los comentarios positivos y negativos publicados en la red. El consumidor omnicanal ya es una realidad al que las empresas deben adaptarse.

 

Laia_MoralesLAIA MORALES
Ex alumna del Máster en Dirección de Marketing
Euncet Business School

Socia Directora de Hispa Consulting Group
www.barna-consulting.com/

 

MDM_blog_850